ASTRONOMIA

ASTRONOMIA

S'ocupa de l'estudi dels cossos celestes, els seus moviments, els fenòmens lligats a ells, el registre i la recerca del seu origen a partir de la informació que arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica o de qualsevol altre mitjà.

BRANQUES de l'ASTRONOMIA

 Astronomia de posició: És la branca més antiga. Situa a l'esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. Descriu el moviment dels astres, planetes, satèl·lits i fenomens com els eclipsis, els trànsits dels planetes per davant del disc del Sol. Estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estrelles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.

Quan la tendència es interpretar els moviments de l'astronomia de posició en l'àmbit de la Llei de gravitació universal de Newton (mecànica newtoniana) i estudiar el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbites de cometes i asteroides, aleshores parlem de la Mecànica Celeste.

Astrofísica: És la branca mes moderna de l'Astronomia, considera els astres com a cossos de la física i estudia la seva composició, estructura i evolució. Va ser possible el seu inici al segle XIX quan, gràcies a l'espectrometria es va poder saber la composició física de les estrelles.

La branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt es la Cosmologia. En els darrers anys s'ha fet evident la relació entre la cosmologia i la física de partícules elementals. Les sub branques mes importants entre altres, de la Astrofísica són la Física nuclear, la Teoria de la relativitat, la Termodinàmica i l'Electromagnetisme.

Branques segons la banda de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:

Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.

Radioastronomia S’usa per a l'observació amb radiacions amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la utilitzada en radiodifusió. L'astronomia òptica i de ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè l'atmosfera és transparent en aquestes longituds d'ona.

Astronomia infraroja utilitza detectors de llum infraroja. La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, de manera que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs o bé en òrbita, fora de l'atmosfera terrestre.

Astronomia d'Alta Energia inclou l'astronomia de raigs X, astronomia de raigs gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrins i els raigs còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics o observatoris orbitals.

Branques en funció del problema

Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades utilitzat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.

Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.

Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.

Branques segons la formació i evolució galàctica

Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.

Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.

Astronomia estel·lar: l'estudi dels estels.

Evolució estel·lar: l'estudi de l'evolució de les estrelles, des de la seua formació fins el seu final.

Formació estel·lar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estrelles en l'interior de núvols de gas, i el procés de formació en si mateix.

Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del sistema solar i dels planetes extra solars.

Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.

Arqueoastronomia: l’estudi de les evidències arqueològiques i històriques de les diverses cultures humanes a la recerca de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals.

Astroquímica: l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars.