BRANQUES de la GEOLOGIA

BRANQUES de la GEOLOGIA

MINERALS, GEMMES I CRISTALLS

Cristal·lografia

La cristal·lografia és la ciència geològica que es dedica a l'estudi científic d'estructures cristal·lines. Els mètodes cristal•logràfics es recolzen fortament en l'anàlisi dels patrons de difracció que sorgeixen d'una mostra cristal•lina
al irradiar amb un feix de raigs X, neutrons o electrons. L'estructura cristal·lina també pot ser estudiada per mitjà de microscòpia electrònica.

Gemmologia

La gemmologia és la ciència, art i professió d'identificar i avaluar les gemmes.

Mineralogia
La mineralogia és la branca de la geologia que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals que es troben al planeta en els seus diferents estats d'agregació.
Per mineral s'entén una matèria d'origen inorgànic, que presenta una composició química definida, generalment, per una estructura cristal•logràfica (minerals vidres, en cas contrari són anomenats minerals amorfs). Sol presentar-se en estat sòlid i cristal•lí a la temperatura mitjana de la Terra, encara que en alguns casos, com l'aigua i el mercuri, es presenten en estat líquid.
Petrologia
La petrologia és ciència geològica que consisteix en l'estudi de les propietats físiques, químiques, minerològiques, espacials i cronològiques de les associacions rocoses i dels processos responsables de la seva formació. La petrografia, una disciplina relacionada, tracta de la descripció i les característiques de les roques cristal•lines determinades per examen microscòpic amb llum polaritzada.

GEOLOGIA GEOGRÀFICA i ESTRUCTURAL

Espeleologia

L'espeleologia, considerada actualment més aviat un esport, no deixa de tenir els seus orígens en una ciència que estudia la morfologia de les cavitats naturals del subsòl. En ella s'investiguen, es topografien i es cataloguen tot tipus de descobriments subterranis. No obstant això, podria considerar-se com un tractat metodològic de suport a la Geomorfologia i la Hidrogeologia (Geodinàmica externa).

Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que tracta de l'estudi i interpretació de les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció i seqüenciació, tant vertical com horitzontal. S'estableix la cartografia i la correlació de les unitats estratificades de roques.

Estructura interna de la Terra
L'estructura interna de la Terra comprèn diversos embolcalls successius, dels quals els principals són l'escorça terrestre, el mantell i el nucli. Aquesta representació està molt simplificada ja que aquests embolcalls poden presentar subdivisions.
Geologia estructural

La geologia estructural és la branca de la geologia que es dedica a estudiar l'escorça terrestre, les seves estructures i la seva relació amb les roques que les contenen. Estudia la geometria de les formacions rocoses i la posició en què apareixen en superfície. Interpreta i entén el comportament de l'escorça terrestre davant els esforços tectònics i la seva relació espacial, determinant la deformació que es produeix, i la geometria que hi ha sota la superfície d'aquestes estructures.

Geologia marina

S'encarrega de l'estudi del fons oceànic i marí a més de l'estructura tectònica submergida mitjançant l'ús d'eines de geofísica, sedimentologia, geoquímica i paleontologia.

Geologia planetària
La astrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina científica que tracta de la geologia dels cossos celestes, és a dir, dels planetes i els seus satèl·lits, els asteroides, els cometes i els meteorits.
Geomorfologia

La geomorfologia té per objecte la descripció i l'explicació del relleu terrestre, continental i marí, com a resultat de la interferència dels agents atmosfèrics sobre la superfície terrestre. Es pot subdividir, al seu torn, en tres vessants: La geomorfologia estructural, que tracta de la caracterització i gènesi de les "formes del relleu", com a unitats d'estudi. La geomorfologia dinàmica, que estudia la caracterització i explicació dels processos d'erosió i meteorització pels principals agents (vent i aigua). La geomorfologia climàtica, que s'encarrega d'estudiar la influència del clima sobre la morfogènesi i els dominis morfoclimàtics.

Hidrogeologia

La hidrogeologia és una branca de les ciències geològiques que estudia les aigües subterrànies en allò relacionat amb el seu origen, la seva circulació, els seus condicionaments geològics, la seva interacció amb els sòls, roques i zones humides (freatogènics); seu estat (líquid, sòlid i gasós) i propietats (físiques, químiques, bacteriològiques i radioactives) i la seva captació.

Sedimentologia

La sedimentologia és la branca de la geologia que s'encarrega d'estudiar els processos de formació, transport i dipòsit de materials que s'acumulen com sediments en ambients continentals i marins i que normalment formen roques sedimentàries. Tracta d'interpretar i reconstruir els ambients sedimentaris del passat. Es troba estretament lligada a l'estratigrafia, si bé el seu propòsit és el d'interpretar els processos i ambients de formació de les roques sedimentàries i no el de descriure-com en el cas d'aquella.

Sismologia

La sismologia és la branca de la geologia que s'encarrega de l'estudi de terratrèmols i la propagació de les ones elàstiques (sísmiques), que aquests generen, per l'interior i la superfície de la Terra. Un fenomen que també és d'interès és el procés de ruptura de roques, ja que aquest és el causant de l'alliberament d'ones sísmiques. La sismologia també inclou l'estudi dels tsunamis i les marejades associades (tsunamis) i els moviments sísmics previs a erupcions volcàniques.

Vulcanologia

La vulcanologia és l'estudi dels volcans, la lava, el magma i altres fenòmens geològics relacionats. El terme vulcanologia ve de la paraula llatina Vulcānus, Vulcà, el Déu romà del foc. Un vulcanòleg és un estudiós d'aquest camp. Els vulcanòlegs visiten freqüentment els volcans, en especial els que estan actius, per observar les erupcions volcàniques, recollir restes volcànics com el tephra (cendra o pedra tosca), roques i mostres de lava. Una via d'investigació majoritària és la predicció de les erupcions; actualment no hi ha manera de realitzar aquestes prediccions, però preveure els volcans, igual que preveure els terratrèmols, pot arribar a salvar moltes vides.

GEOLOGIA INDUSTRIAL i ECONÒMICA

Geologia del petroli

Dins la geologia del petroli es combinen diversos mètodes o tècniques exploratòries per seleccionar les millors oportunitats per trobar jaciments d'hidrocarburs, de petroli i gas natural.

Geologia econòmica

La geologia econòmica s'encarrega de l'estudi de les roques per tal de trobar dipòsits minerals que puguin ser explotats per l'home amb un benefici pràctic o econòmic. L'explotació d'aquests recursos és coneguda com a mineria.

Geofísica

La geofísica estudia la Terra des del punt de vista de la física i el seu objecte d'estudi està format per tots els fenòmens relacionats amb l'estructura, condicions físiques i història evolutiva de la Terra. Al ser una disciplina experimental, utilitza per al seu estudi mètodes quantitatius físics com la física de reflexió i refracció, i una sèrie de mètodes basats en la mesura de la gravetat, de camps electromagnètics, magnètics o elèctrics i de fenòmens radioactius. En alguns casos aquests mètodes aprofiten camps o fenòmens naturals (gravetat, magnetisme terrestre, marees, terratrèmols, tsunamis, etc.) i en altres són induïts per l'home (camps elèctrics i fenòmens sísmics).

Geoquímica

La geoquímica és la branca de la geologia que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra (hidrosfera, atmosfera, biosfera i litosfera) utilitzant com principals mostres minerals i roques components de l'escorça terrestre, intentant determinar les lleis o principis en les quals es basa aquesta distribució i migració.

El 1923 el químic V.W. Goldschmidth va classificar els elements químics en funció de la seva història geològica de la manera següent: «atmòsfils» que formen l'atmosfera com són els gasos, «calcòfils» com són les sorres i vidres (silicats i carbonats), «litòfils» senzills com els sulfurs, i «sideròfils» que són metalls que es conserven purs.

GEOLOGIA DEL TEMPS

Geologia històrica

La geologia històrica és la branca de la geologia que estudia les transformacions que ha sofert la Terra des de la seva formació, fa uns 4.500 milions d'anys, fins al present. Per establir un marc temporal absolut, els geòlegs han desenvolupat una cronologia (Taula dels temps geològics) a escala planetària dividida en eons, eres, períodes, èpoques i edats. Aquesta escala es basa en els grans esdeveniments biològics i geològics.

Paleontologia

La paleontologia és la ciència que estudia i interpreta el passat de la vida sobre la Terra a través dels fòssils. 

Part dels seus fonaments i mètodes són compartits amb la biologia. 

Se subdivideix en paleobiologia, tafonomia i biocronologia aportan informació a altres disciplines-estudi de l'evolució dels éssers vius, com per exemple bioestratigrafia, paleogeografia paleoclimatologia, entre d'altres.