Els semi-metalls tenen propietats químiques intermèdies entre les dels metalls i no metalls. La seva diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors.
Taula periòdica del elements químics (clicar per agrandir la taula)
És un element trivalent que existeix abundantment en el mineral bòrax (veure foto).
Hi ha dos al·lòtrops del bor; el bor amorf és una pols marró, però el bor metàl·lic és negre
La forma metàl·lica és dura i és un mal conductor a temperatura ambient. No s'ha trobat lliure en la natura.
És el segon element més abundant de la escorça terrestre (suposa el 25.7% del seu pes) després de l'oxigen. Es presenta en dues formes, amorfa i cristal·lina; la primera és una pols terrosa, més activa que la variant cristal·lina (veure foto), que es presenta en octaedres de color blau grisenc i brillantor metàl·lica. Apareix en l'argila, el feldspat, granit, quars i sorra, principalment en forma de biòxid de silici (també conegut com sílice) i silicats (components que contenen silici, oxigen i metalls). El silici és el component principal del vidre, ciment, ceràmica i la majoria de silicones (substància plàstica).
Germani (Ge)
És un metal·loide sòlid dur, cristal·lí, de color blanc grisenc llustrós, que conserva la brillantor a temperatures ordinàries. Presenta la mateixa estructura cristal·lina que el diamant i resisteix als àcids i àlcalis.
Forma gran nombre de compostos organometàl·lics i és un important material semiconductor utilitzat en transistors i fotodetectors. A diferència de la majoria de semiconductors, el germani té una petita banda prohibida pel que respon de forma eficaç a la radiació infraroja i pot usar-se en amplificadors de baixa intensitat.
Arsènic (As)
L'arsènic presenta tres estats al·lotròpics, gris o metàl·lic, groc i negre.
L'arsènic gris (veure foto) metàl·lic és la forma estable en condicions normals i té estructura romboèdrica, és un bon conductor de la calor però un mal conductor elèctric, la seva densitat és de 5,73 g/cm3, i perd el llustre metàl·lic exposat a l'aire.
L'arsènic groc s'obté quan el vapor d'arsènic es refreda ràpidament. És extremadament volàtil i més reactiu que l'arsènic metàl·lic i presenta fosforescència a temperatura ambient. El gas està constituït per molècules tetraèdriques d'As4 i el sòlid format per la condensació del gas té estructura cúbica, és de textura sabonosa i té una densitat aproximada d'1,97 g/cm3. Exposat a la llum o a la calor reverteix a la forma estable (gris).
L'arsènic negre d'estructura hexagonal i densitat 4,7g/cm3, té propietats intermèdies entre les formes al·lotròpiques descrites i s'obté en la descomposició tèrmica de l'arsina (Hidrur d'Arsènic, AsH3) o bé refredat.
Antimoni (Sb)
Aquest element semimetàl·lic té quatre formes al·lotròpiques. La seva forma estable és un metall blanc blavós. L'antimoni negre i el groc són formes no metàl·liques inestables. Principalment s'empra en aliatges metàl·lics i alguns dels seus compostos per a donar resistència contra el foc, en pintures, ceràmiques, esmalts, vulcanització del cautxú i focs d'artifici.
Tel·luri (Te)
El tel·luri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals és radioactiu, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60. En són també coneguts 21 radioisòtops artificials. Tot i ésser un element rar (constitueix un 10-6% del pes de l'escorça terrestre), és àmpliament distribuït a la natura. Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són tel·lururs. També en forma dispersa, associat amb els sulfurs. El tel·luri elemental cristal·litza en el sistema hexagonal, i és de color blanc d'argent amb llustre i característiques metàl·lics. Té una densitat de 6,24 g/cm3 i una duresa de 2,3 en l'escala de Mohs; es fon a 450°C i bull a 990°C.
Poloni (Po)
També conegut com Radi F, el poloni fou descobert per Pierre i Marie Curie. Fou el primer element descobert pel matrimoni mentre investigaven las causes de la radioactivitat de la pechblenda. La pechblenda (veure foto), després d'eliminar l'urani i el radi, era fins i tot més radioactiva que aquests elements plegats. Això els portà a trobar el nou element, que mostrà l'electroscopi separant-lo amb bismut.
El poloni és aproximadament 2,5 x 1011 vegades més tòxic que l'àcid cianhídric, i s'ha trobat al tabac com a contaminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada